La finalitat dels tallers oberts i gratuïts que fem l’últim dimarts de cada mes al local d’AFIMOIC,  és generar un espai de trobada on compartir i experienciar moments de tendresa, de riures, d’assertivitat, d’empatia, de centrament, de relaxació per sentir-me a gust amb mi mateixa i amb les companyes.

Comencem amb un ambient lúdic mobilitzant el cos, distenent, afluixant, cercant l’espontaneïtat  i el riure agradable, mitjançant el ball lliure amb músiques que ens motiven.

Poc a poc,  anem aprofundint amb la presència d’una mateixa des de la consciència corporal i des del Mindfulness o millor, Atenció Plena en el moment que vivim .

Un dels dimarts per exemple, podem fer un massatge a les mans com el de la foto , i l’enfoquem de manera que incorporem els ulls tancats per a mantenir el silenci absolut, (ens ajudar a mantenir l’atenció i concentració  centrada en el moment) per no descobrir qui és la companya que ens ho fa, així ens resulta més fàcil viure l’ara i aquí i sentir aquesta estona amb tots els sentits incorporats. A través del contacte mutu cultivem la tendresa , el fet de cuidar i ser cuidada o fins i tot diem mimada, cultivem també el deixar anar espontani i creatiu, que ens trasllada a un altre manera d’estar presents al món.

L’objectiu és practicar el poder sortir dels pensaments pertorbadors i tensionals del cos que provoquen més dolor, i, anar descobrint i  aprenent noves formes de conviure amb el dolor tensional. És a dir, sense adonar-nos anem incorporant en nostre  dia a dia formes de reduir la simptomatologia de la fibromiàlgia.

Acabem amb una meditació que ens dóna tranquil·litat, benestar emocional i alhora ens genera energia. Al fet de compartir l’experiència amb d’altres dones amb les que compartim el Síndrome de la Fibromiàlgia, ens aporta més ganes d’anar generant millores en la nostre quotidianitat.

Encara que sigui molt agosarada aquesta frase m’agrada incorporar-la perquè es tracta de quelcom cultural, vull dir que inconscientment ens ho han transmès des de ben petites,  totes hem  sentim a dir : “La vida és patiment” i sense adonar-nos aquest patiment s’apodera de les activitats més quotidianes. Donem-li la volta i diem: “Practico el  viure’m a mi mateixa des del plaer”

Que tingueu una molt bona i plaent entrada de l’any 2017

Noies, ens veiem el dimarts 24 de febrer.