Ha arribat el mes de desembre i, contràriament el que desitjàvem, la pandèmia segueix, segueix contagiant i emmalaltint un bon nombre de persones cada dia
El mes de desembre ha arribat i, amb tota la nostre pena hem de reinventar unes trobades nadalenques en “petit comitè”, cada cop més petit, per tal de protegir-nos els uns als altres.
El desembre està aquí, i ja hem d’anar prenent decisions sobre amb qui dinarem el dia de Nadal i Sant Esteva , amb qui cagarem el Tió i amb qui menjarem els raïms per celebrar el canvi d’any.
El 24 de desembre s’acosta, i haurem de renunciar a sopars i dinars amb germanes, tietes, cosins, amics estimats…Renunciar a aquelles taules atapeïdes de gent, de crits, de rialles…i també d’algunes llàgrimes nostàlgiques que ploren aquells que, malauradament ja no hi son entre nosaltres.
A hores d’ara, encara ens costa tenir que fer aquestes renúncies. Des del mes de març estem convivint amb la maleïda covid, i es fa llarg, molt llarg. Llargues les renúncies, llargues les restriccions: hi ha qui no pot visitar els pares perquè estan lluny, hi ha qui no pot veure els nets, o ho ha de fer amb certa distància per prevenció, hi ha tants familiars que viuen fora i estan frisosos de tornar a casa com el torró… estem esgotats, estem cansats, estem amb moltes ganes que s’acabi el mal son del coronavirus.
Bé, si, la situació és aquesta, però no ens queda un altre que conviure hi i, per la nostre salut psicològica, ens anirà bé conviure-hi de la millor manera possible. Hi ha una frase que l’estic utilitzant molt que és:
“Estem aprenent a ballar amb la incertesa”
Estem aprenent perquè no és gens fàcil, un matí ens llevem bé , però qualsevol petit canvi ens pot fer trontollar i tornar a sentir un malestar que si s’allarga amb el temps pot ser generador d’ansietat i angoixa.
Heus aquí algunes recomanacions per tal d’ intentar tornar a la calma i serenor quan els pensaments, les emocions i les sensacions corporals ens desbordin i ens ennuvolem de pessimisme i de pensaments rumiatius:
- Primer de tot el que diem sempre les psicòlogues: accepta aquest estat d’ànim d’ara, que potser et genera inquietud i et connecta amb la incertesa del no saber. Para’t a sentir un moment aquesta por, dona-li espai, respira-la… Després posa la consciència a sentir el cos, relaxar aquelles parts que estiguin tenses, afluixar articulacions i musculatura, sentir la terra els teus peus.. i, finalment adonar-te del que estàs vivint ara i aquí, on ets, amb qui estàs… i adonar-te que ara mateix, no estàs en perill, potser és el teu pensament que ha augmentat el sentiment de por i el cos es posa ràpidament en estat d’alarma.
- Acceptem també la tristesa per a no poder veure a algunes persones estimades, s’entén. Si ens ho expliqués una amiga l’entendríem, doncs mirem de parlar-nos amablement com li parlaríem a aquesta amiga o a una nena que s’enyora d’algú i tranquil·litzem-nos amb calidesa. Truquem, parlem amb la persona enyorada, no és el mateix , però…
- Acceptarem també que moltes vegades, ens porta l’emoció de l’enuig, fa molta ràbia no poder fer allò que ens agradaria, però amb qui m’enfado, qui és responsable? Normalment i inconscientment ens carreguem nosaltres aquesta emoció i ens fem mal i ens maltractem. Si no podem canviar els esdeveniments, perquè a més, no depèn de nosaltres…únicament ens queda l’humor, expressar-ho , cantar-ho, ballar-ho explosivament per descarregar. Va molt bé sorprendre’s a nosaltres mateixes, i descobrir com l’energia per enfadar-nos es pot convertir en energia lúdica revitalitzant.
- Així doncs, escolta’t , posa-li nom a allò que sents , si tens algú a prop expressa-ho o trucar a qui saps que t’escoltarà sense jutjar-te…( a vegades es pot dir: només vull que m’escoltis per desfogar-me )
- Posar consciència de tant en tant a allò que penses, a com t’estàs parlant a tu mateixa, a com estàs corporalment. És a dir, fes una mena de STOP, per prendre consciència de tot això i podràs parar, respirar, cuidar-te des de l’estimació. A vegades el nostre automàtic ens juga molt males passades, per això és tant important prendre consciència de com em tracto a mi mateixa.
- Tenir molt en compte, que només t’has d’ocupar de les coses i esdeveniments que depenen de tu i el teu entorn o gent estimada. Això sol, et traurà preocupacions de sobre i et traurà responsabilitats i exigències que no són teves.
- Finalment, si realment et trobes en aquests moments molt desbordada , busca ajuda, tot té solució i no cal passar-ho sola, et mereixes viure el millor possible, tot i el dolor i la tristesa que a vegades s’instauren dins nostre.
Desitjo que aquest nadal que ja està aquí, el puguem gestionar el millor possible, tots estem aprenent a ballar amb la incertesa, hi ha dies més bons que d’altres.
Per acabar dir-vos que a mi em serveix molt dir :
Ja ho celebrarem aquest estiu, potser ja no ens servirà dir-li Nadal, ens omplirem de creativitat i, cada família, li posarem un nom especial.
Segur, segur, segur el 2021 ja ve i ens portarà benestar. Immensa abraçada!!!
Deixa un comentari