Ha arribat el mes de desembre i, contràriament el que desitjàvem, la pandèmia segueix, segueix contagiant i emmalaltint un bon nombre de persones cada dia
El mes de desembre ha arribat i, amb tota la nostre pena hem de reinventar unes trobades nadalenques en “petit comitè”, cada cop més petit, per tal de protegir-nos els uns als altres.

El desembre està aquí, i ja hem d’anar prenent decisions sobre amb qui dinarem el dia de Nadal i Sant Esteva , amb qui cagarem el Tió i amb qui menjarem els raïms per celebrar el canvi d’any.
El 24 de desembre s’acosta, i haurem de renunciar a sopars i dinars amb germanes, tietes, cosins, amics estimats…Renunciar a aquelles taules atapeïdes de gent, de crits, de rialles…i també d’algunes llàgrimes nostàlgiques que ploren aquells que, malauradament ja no hi son entre nosaltres.
A hores d’ara, encara ens costa tenir que fer aquestes renúncies. Des del mes de març estem convivint amb la maleïda covid, i es fa llarg, molt llarg. Llargues les renúncies, llargues les restriccions: hi ha qui no pot visitar els pares perquè estan lluny, hi ha qui no pot veure els nets, o ho ha de fer amb certa distància per prevenció, hi ha tants familiars que viuen fora i estan frisosos de tornar a casa com el torró… estem esgotats, estem cansats, estem amb moltes ganes que s’acabi el mal son del coronavirus.

Bé, si, la situació és aquesta, però no ens queda un altre que conviure hi i, per la nostre salut psicològica, ens anirà bé conviure-hi de la millor manera possible. Hi ha una frase que l’estic utilitzant molt que és:
“Estem aprenent a ballar amb la incertesa”
Estem aprenent perquè no és gens fàcil, un matí ens llevem bé , però qualsevol petit canvi ens pot fer trontollar i tornar a sentir un malestar que si s’allarga amb el temps pot ser generador d’ansietat i angoixa.