Com ja fa varis anys, el mes de juliol oferim el taller de Ioga i Consciència Plena al casal de Can Butjosa de Parets.
Han estat dos grups de 4 sessions cadascú, hem compartit l’experiència d’anar amorosint la vivència del propi cos, posant-li paraules a les sensacions corporals. Des de la pràctica del Ioga proposo treballar i prendre consciència de totes les dimensions de la persona. Des de la dimensió corporal/ energètica a la psicològica: que inclou l’emocional/ mental/ espiritual. Per entendre’ns, des de la funcionalitat de les assanes reforcem l’equilibri, la flexibilitat, la fermesa,la confiança…cercant com puc sentir-me millor amb mi mateixa.
Posem l’exemple de sentir la simetria del nostre cos en bipedestació ( drets), la simetria en sedestació (assegudes) i també quan estem completament estirats.
M’agrada molt facilitar el prendre consciència durant la realització de les pràctiques del ioga, com es sent la persona, quan ha fet només un costat d’una assana. Tenim la família de les torsions o dels estiraments laterals, on treballem primer el costat dret del cos i després l’esquerra.
Quan hem estat unes quantes respiracions torsionant el costat dret , desfem la torsió i, parem. Parem amb tot el cos col·locat sobre l’esquena per a sentir el diferent contacte amb el terra, per a sentir com visc la desimetria. Podem sentir la diferència d’allargada del costat que hem estirat durant l’àssana, i fins i tot la diferència de volum, de color, de
textura… de la pell, de la musculatura externa, de les articulacions, dels lligaments… Cadascú de nosaltres percebem sensacions sentides, que les comuniquem als altres de forma a vegades metafòrica i es fa difícil d’explicar.
Les sensacions sentides, són les subtileses del nostre cos, que ens mostre com és d’influenciable i exposat a les postures tensionades o fins i tot excessivament disteses o flàccides que ens 
sotmetem dia rere dia , sense adonar-nos, sense ser-ne conscients d’aquesta mena de “maltractament” benintencionat.
Si, és en aquest prendre consciència des de la consciència plena del propi cos, quan parem, i ens adonem que potser
hi han altres maneres de cuidar-nos, de tenir-nos en compte, de començar un procés d’autocura que “m’ajudarà a sentir-me millor”.
Des del ioga i la consciència plena, aquest procés d’autocura se’ns fa explícit posant èmfasi amb la investigació centrada en el moment present. La investigació curiosa i amable, i sobretot sense jutjar, del propi cos. Sense jutjar, vol dir : el que hi ha ara és així, està bé, ja anirà canviant si cal, sense jutjar, sense forçar…, m’adonaré de què és el que necessito ara.
La investigació curiosa i amble que em fa sentir el moviment expansiu de la meva respiració, aquesta energia dinàmica, que és meva i m’agrada. Des de les sensacions sentides que m’ajuden a descobrir una de les emocions que estan més presents en mi, poso atenció i surt el nom de l’emoció o emocions i quasi a vegades, fins i tot apareix una imatge significativa.
I, de sobte, quan creiem que estem amb màxima concentració, els pensaments apareixen sense cercar-los i potser son molt familiars, és a dir, pensaments molt automatitzats i limitants , com: “no ho estic fent prou bé” ” no soc capaç de quedar-me una estona en silenci interior”o pensaments d’analitzar, d’ordenar de generar lògiques il·lògiques: “ara podria estar acabant aquell treball inacabat, podria , hauria, tindria…” ” si hagués començat quan era més jove…, segur que ara ja no n’aprenc mai…” 
Si durant la realització de les àssanes, emfatitzem i facilitem en les persones, el cultiu de l’atenció plena, podem adonar-nos de la pressió psicològica que ens generem amb els propis pensaments. Llavors podem fer el procés invers, això és, crear una nova manera de parlar-nos. D’una forma intencionada, reflexiva i molt conscient, començar a parlar-nos de manera profundament amorosa , anar cultivant i processant una nova mirada interna. Una mirada interna que va afluixant la crítica, que la confronta, donant-li la volta, acceptant el pensament que arriba, i deixant-lo marxar perquè no em va bé seguir el fil d’una conversa interna que em desvaloritza.
Acceptant l’emoció d’ incertesa que es presenta, o l’emoció de tristesa que està una mica amagada dins meu, o l’alegria de sentir amb cos i ànima com les meves espatlles toquen al terra i s’han allargat les meves vèrtebres cervicals, i això em fa sentir més…segura, més jove, més…moltes descripcions de més o de menys…
Fem la posada en comú, donant els apunts amb una mica de teoria que pot ajudar a la psicoeducació per a l’autocura. En el grup comentem que l’acceptació vers nosaltres , és al camí per sentir l’autoestima i que ha sigut gratament confortable sentir-ho en cos i ànima, des de la pell, des de l’emoció, des del nostre propi so i el so de l’altre. Comentem la possibilitat de portar aquesta consciència plena al nostre dia a dia, la nostre quotidianitat que tant ens estressa, comentem que no és ni fàcil, ni difícil, és un donar-se conte conscient de les tensions musculars, emocionals que em genero i saber que tinc alguns recursos per a desfer-les. Com ara centrar-me, sentir la meva presència i habitar-me en totes les meves dimensions.
Moltes gràcies gent que heu vingut al taller de Ioga i Consciència Plena, gràcies per el vostre interès en experienciar totes les propostes, per la vostre alegria compartida i per deixar-me penjar les fotos que il·lustren l’escrit.
Deixa un comentari