INVESTIGUEM SOBRE L’ANSIETAT

Aquest passat mes de juliol, vàrem realitzar el taller: 

MINDFULNESS per a reduir l’ansietat.

La finalitat era investigar plegats com ens generem o com hem anat construint-nos cadascú els diferents formats o millor, simptomatologies en que es presenta l’ansietat.

Els objectius proposats:

• Entendre el mecanisme de l’ansietat patològica.
• Prendre consciència de com des de nosaltres mateixes, generem l’ansietat.
• Connectar amb el nostre cos i començar a habitar-lo, per tal de tenir en compte la informació que ens aporta.
• Observar la nostre respiració com a font per a connectar amb el present i amb el nostre món intern.
• Practicar la mirada curiosa i sense judici vers a una mateixa per a encetar el cultiu de la compassió.
• Aprendre eines per a desconnectar el “pilot automàtic” de la nostre ment.
• Anar aprenent a experimentar el món de forma directa, a través de l’experiència de l’ara i aquí, observant els nostres pensaments com esdeveniments que venen i van.
• Sentir el nostre món emocional, i anar-nos atrevint a transitar-les per sentir com es transformant.
• Fer conscients algunes de les nostres creences limitants per a desactivar-les.
• Deixar d’intentar forçar la vida per tal de que sigui d’una determinada manera i obrir un espai afectuós cap a d’incertesa.

Vàrem anar intercalant la teoria amb la pràctica del mindfulness i de la consciència corporal energètica, cercant el sentir la nostra presència amb gratitud i benestar. Així mateix, amb la complicitat de que aquesta gent, els que estem en aquest taller, m’entendran, vàrem compartir experiències, angoixes…obrint-nos els uns els altres generant aquest clima de màxima confiança i acceptació incondicional. Aquesta acceptació de l’altre, comporta, com insistim sempre, el no jutjar-la, o, si més no, prendré consciència dels prejudicis que apareixen i em condicionant l’escolta de l’altre.

Dins el grup que es va crear, vàrem aconseguir generar el clima de seguretat emocional, on sento que puc expressar les meves pors més íntimes, les meves angoixes, la vulnerabilitat que amago cada dia perquè ningú s’adoni del que em passa, l’esforç que haig de fer per mostrar-me invulnerable. Aquest gran esforç, és el que m’esgota i esgota tot el meu organisme, i fa que es presentin els maleits símptomes que ningú ha de descobrir, la terrible ansietat.

Al compartir ens adonem que tenim experiències i simptomatologia comuna i , de sobte, d’alguna manera em tranquil·litza, és a dir, el fet de veure i sentir a l’altre com un igual em produeix fins i tot, una agradable sensació de “normalitat” “ no soc jo sola la persona rara, mig boja…”. Al menys ara i aquí, sembla que tothom m’entén i em puc comportar essent jo, sense disfresses.

Va ser molt encoratjador com des de la primera sessió ja vàrem començar a introduir el sentit de l’humor. Així entre ironia i rialles ens alliberàvem. El alleugerir una mica les tensions, podem contactar amb un cos i amb uns pensaments més lliures, més flexibles, amb més espai per a incorporar noves mirades cap a mi  i el món i, sobretot, incorporar noves mirades al món relacional.

Per últim la bona notícia i molt encoratjadora, és que si al llarg de la meva vida he anat construint una simptomatologia ansiosa, en el treball terapèutic d’investigació podem deconstruir-lo. És a dir, anar guarint ( com va dir algú amb molt d’encert: “llepant-me les ferides, perquè ara sé d’on venen…”). Aquest anar guarint es basa en  reconèixer i acceptar tots els meus “jos”. Des del meu infant interior, a totes les meves edats i a tots els patiments que he tingut al llarg del procés de convertir-me amb la persona que soc avui. És a dir, m’agermano i em reconcilio amb mi , amb els meus encerts i els meus errors.

Va molt bé el grup per introduir, reforçar o començar a tenir en compte, l’acceptació i la compassió vers a la meva persona. Exposem la paradoxa:  si fàcilment puc entendre, empatitzar, acceptar i a vegades fins i tot, ajudar a perdonar-se a l’altre, com ho podria fer per tal d’acceptar-me, perdonar-me i sentir la compassió vers a mi que em conduirà a tractar-me amb més amabilitat.

Bé, ha sigut un testeig per seguir explorant-me amb curiositat càlida i compassiva i, com diu l’últim  dels objectius:

• Deixar d’intentar forçar la vida per tal de que sigui d’una determinada manera i obrir un espai afectuós cap a d’incertesa.

I, des d’aquestes relacions tan tranquil·lament íntimes que es vàrem crear dins el grup, tanco l’escrit incorporant una altre condició indispensable que és la confidencialitat. El que diem aquí en el grup, es queda en aquest espai d’intimitat.

Comparteix: