Empoderant i enfortint els límits saludables

Avui 27 d’abril, encetem mòdul nou: “Els límits saludables”. Som 18 dones entre 42 i 84 anys. Comencem amb l’exposició teòrica que anem desglossant entre totes i, per fer-ho comprensible ho sustentem,  fent paral·lelismes, amb tot el que, hem anat prenent consciència emocionalment en sessions anteriors.

Cerquem doncs, la sororitat que ens proporciona el fet de poder exposar el que sentim,  sense por al judici de l’altre, i sabem que comptem amb l’acceptació incondicional de tot el grup de dones. Així mateix l’escolta activa amb atenció plena a qui està expressant el seu sentir.

Què entenem per LÍMITS?

  • Un límit representa una frontera o una barrera, que ens ajuda a diferenciar-nos i a fer-nos respectar pels altres.
  • Amb uns límits adequats som capaces de protegir-nos a nosaltres mateixes.
  • Ens ajuda a prendre decisions que són fidels als nostres desitjos, preferències, necessitats i drets.
  • Alhora mantenim de manera assertiva les relacions amb els altres i respectem els seus límits
  • Els límits els mostrem amb la paraula i amb la postura corporal.

Diferenciem entre límits físics i límits interns, una descripció obvia és que els límits físics tenen a veure amb les distàncies corporals que necessitem per a no sentir-nos envaïdes i poder expressar verbal o corporalment que no estem còmodes amb el contacte. Alhora també té a veure, a l’inrevés, és a dir, en la llibertat o tranquil·litat que podem demanar contacte físic amb l’altre. Un contacte que pot venir d’una necessitat d’afecte, de consol, de sentir-se estimada.

Ambdues demandes que explicades així semblen obvies i senzilles, a la majoria de nosaltres ens costa, perquè d’alguna manera, hem perdut el contacte amb les nostres necessitats i sense adonar-nos, ens fusionem en les necessitats i les demandes dels altres.

Com sempre diem, som persones fruit d’una cultura i d’un entorn,  som éssers socials que ens construïm mitjançant  l’aprenentatge relacional. Si els nostres pares o família nuclear, no tenien uns límits sans, vàrem aprendre a relacionar-nos sobre les seves creences i valors. Alhora que els va impossibilitar el mostrar-nos i transmetre’ns uns límits saludables.

El taller s’ha anat desenvolupant amb les explicacions i els exemples que cadascú de nosaltres expressa, algunes vegades fins i tot en forma de insight, és a dir, apareix de sobte, en forma de record corporalment sentit, qualsevol esdeveniment de la meva història de vida que em connecta amb quelcom que estem explicitant verbal i corporalment.

Per tant em resulta impactant, és el moment que fem un insigth.  El moment en que apareix la imatge, el record o fins i tot la sensació sentida del que va ocórrer. Quan això passa és quan, des d’aquest compartir entre dones, sents que estàs en un lloc segur.

És un lloc segur perquè et sents capaç de verbalitzar les teves pors i vulnerabilitats, amb persones que t’accepten tal com ets, i que han aprés a no jutjar, i estem aprenent i entrenant el no prejutjar.

És en aquest moment de l’insigth, quan apareix en la dona l’espurna de la transformació, aquest adonar-se, de que jo, com a subjecte individual, soc i tinc el poder de decidir posar els límits que necessito per a sentir-me bé amb mi mateixa, i sobretot per a sentir que estic aprenent a protegir-me.

Si aquest acte de posar límits per protecció el vaig repetint, i per tant, va reduint la manera automàtica i no meva, que tenia de reaccionar davant certes situacions relacionals. Així doncs, amb la consciència plena, vaig transformant la meva manera d’estar en contacte amb el món i em vaig sentint més segura i valorada per a mi mateixa. Sentim doncs que estem en el procés d’empoderament personal.

Fins ara hem parlat de límits físics, deixem la propera sessió per a seguir parlant dels límits interns. Per avançar direm que aquests límits interns tenen a veure en processos interns, tals com els pensaments i els sentiments.

Quan els nostres límits interns són forts però flexibles, no culpem als altres per com ens sentim, i som empàtiques amb les persones, sense assumir responsabilitats per les seves emocions o opinions.

En aquest punt estem totes d’acord que necessitem fer una intensa reflexió i exploració sobre aquest mon intern, on hem crescut en la cultura de la culpabilitat i la responsabilitat excessiva. De manera que moltes de nosaltres, sense adonar-nos ens hem situat més en el patiment i ens estem blindant per no patir. I, paradoxalment,aquest blindatge, té com a conseqüència , que, inconscientment,  ens neguem a sentir el plaer de les petites i grans escenes o esdeveniments de la vida quotidiana.

Com sempre és en els exercicis pràctics i vivencials on, incidirem en sentir des de la sensació sentida corporalment.  Hem explorat i investigat material de la nostra postura corporal que està condicionat per a com vàrem aprendre a no posar límits.

Els exercicis vivencials ens han servit per tenir més consciència de les nostres resistències al canvi i alhora paradoxalment, tenir més consciència i adonar-nos dels valuosos canvis que anem incorporant al nostre reaprenentatge vital. I, això ha estat molt valuós i encoratjador per algunes de nosaltres.

[i] La major part de les explicacions està extret de: P.Odgen, J.Fisher Psicoteràpia Sensoriomotriz (intervenciones para el trauma y apego) Ed. Desclée de Brower.

Gràcies a la nostra creativa companya Isa Mañas, per la realització del vídeo

 

 

Comparteix:Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInEmail this to someone

Previous

Empoderamanent i Sororitat

Next

Taller Ioga i Consciència Plena del juliol 2018

2 Comments

  1. Toñi Ruiz

    Muchas gracias Isabel!!! La sesión sobre “Els Limits” me pareció muy interesante…… Nos has ayudado a tener más conciencia de nuestro límites, tanto internos como físicos…..y eso es fantástico para aprender a analizar cuáles son nuestros límites, para crecer personalmente, y para mejorar nuestras relaciones con los demás!!! 👏🏼👏🏼👏🏼

    Considero que he tenido mucha suerte de haberte comocido y al haber asistido a tus talleres…….me has abierto las puertas a conocer a muchas personas, que ahora ya son amigas, y me has ayudado a ser más asertiva, a “empoderarme” y a crecer personalmente.
    Eternamente agradecida!!!
    Un fuerte abrazo!!!

  2. admin

    Me alegro Toñi que te hayas sentido más asertiva y empoderada con los talleres. Agradezco enormemente tus palabras y me gusta seguir compartiendo contigo.
    Un sincero abrazo !!!

Deixa un comentari

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén